En el mapa conceptual que segueix intentem resumir i assenyalar les claus de la interrelació dels alumnes, el o la mestra i les TAC. D'aquesta manera, i des d'una òptica constructivista, provem de mostrar que la interacció de mestres i alumnes amb l'aplicació de les TAC (en cap cas com a finalitat sinó com a eina de canvi)
Així doncs, i aplicant la teoria de la zona de desenvolupament proximal, la construcció i creació de sentits i significats per part dels alumnes (acompanyats del mestre i de la mà de les TAC) els permetria desenvolupar-se des del nivell real inicial fins al nivell potencial factible de cada nen/a.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada