dijous, 30 d’octubre del 2008
dilluns, 20 d’octubre del 2008
dissabte, 11 d’octubre del 2008
Bé, he pensat que estaria bé afegir al blog les entrades al glossari que he pogut aportar, allà van:
Capitalisme informacional:
Entenem per capitalisme informacional la nova fase d'aquest tipus de sistema econòmic en el context de la societat de la informació. Entenem per capitalisme (en genèric) aquell sistema de producció, distribució i consum regit pel lliure mercat ajustat segons oferta i demanda i fonamentat en valors hegemònics que han esdevingut gairebé paradigmes com benefici, propietat o creixement.En aquest sentit, seria la productivitat la clau de la reproducció constant del propi sistema que ha passat per diferents fases. En aquests moments superat el capitalisme industrial i la fase que podríem anomenar concurrencial de base internacional, hem assolit la fase que alguns teòrics anomenen monopolísta de base internacional (el procés de globalització)En aquest context el capitalisme informacional parteix del coneixement i la seva forma concreta: la tecnologia. Així, la productivitat es generada a partir de l'ús d'aquesta tecnologia per produir nous coneixements i en la renovació constant de la tecnologia que el sitema necessita per seguir funcionant.Incloc un enllaç amb explicació més detallada:http://www.utemvirtual.cl/nodoeducativo/wp-content/uploads/2007/12/articulo_yanes.pdf
Didàctica digital:
Parlem de didàctica digital com del procés d'introducció i consolidació de les noves tecnologies a les aules i els diferents processos d'aprenentatge. Tot i això, cal que diferenciem dos aspectes del concepte (que de fet estan interrelacionats) D'una banda tenim la simple introducció de noves eines de treball: des dels simples processadors de textos, bases de dades, blogs, xats, passant per la fotografia i el video i arribant a les pissarres digitals. Així, en aquest sentit, l'ús d'aquestes eines sense un canvi d'òptica no seria gaire més que un canvi de format, en resum: del llibre a la pantalla.Per tant, tot aquest desplegament tecnològic cal que vagi de bracet d'un canvi de filosofia dels docents per tal que s'interioritzi el fet que no són els dipositaris del coneixement que transmetran de forma estàtica als alumnes (en tant que figura passiva) sinó que, partint des de el paradigma constructivista, facilitem els elements amb el quals els /les alumnes puguin estructurar els seus pensaments i coneixements i desenvolupar -se en una societat en essència dinàmica i canviant.Contràriament es correria els risc que en una mateixa aula topessin un mestre i uns alumnes entre els quals existís una llacuna temporal tan gran que difícilment els segons poguessin aprofitar l'esforç del primer.Tot plegat en un context en el qual el present és més curt i les coses esdevenen passat amb una rapidesa insòlita.
Postmodernitat:
Quan parlem de Postmodernitat fem referència al període que històric i de pensament que segueix a la Modernitat. Mentre que definíem a la Modernitat com aquells processos iniciats amb ls revolucions del segle XVIII i caracteritzats per la creença que la juxtaposició de desenvolupament científic i tecnològic i l'evolució ètica conduiria a la humanitat (a través de les grans idees: liberalisme, socialismes...) a l'assoliment de la felicitat i el benestar. La Postmodernita és la crisi i qüestionament d'aquests conceptes i la seva substitució per un fort relativisme ideològic i la inexistència d'universals en el pensament.
Podem dir que el "naixement" de la Postmodernitat data de l'any 1989 amb la caiguda del mur de Berlín i del bloc de l'est i la imposició del nou ordre mundial unipolar. Processos com la globalització econòmica, el neoliberalisme o la societat de la informació (tots els fenòmens diferents) tenen lloc en el context de la postmodernitat.
Si en voleu saber més podeu llegir a Francis Fukuyama, un dels principals teòric i defensors dels conceptes postmoderns.
Penjo un video en relació a algun dels conceptes, espero que el trobeu interessant!
També penjo un video de The Postal service , no només perquè m'agradin (que m'agraden) sinó perquè crec que representen perfectament l'abast de les noves tecnologies en l'àmbit de la música; en el seu cas un dels dos membres del grup escrivia le lletres de les cançons i les enviava, via correu postal, a l'altre component que hi afegia la composició musical.
Capitalisme informacional:
Entenem per capitalisme informacional la nova fase d'aquest tipus de sistema econòmic en el context de la societat de la informació. Entenem per capitalisme (en genèric) aquell sistema de producció, distribució i consum regit pel lliure mercat ajustat segons oferta i demanda i fonamentat en valors hegemònics que han esdevingut gairebé paradigmes com benefici, propietat o creixement.En aquest sentit, seria la productivitat la clau de la reproducció constant del propi sistema que ha passat per diferents fases. En aquests moments superat el capitalisme industrial i la fase que podríem anomenar concurrencial de base internacional, hem assolit la fase que alguns teòrics anomenen monopolísta de base internacional (el procés de globalització)En aquest context el capitalisme informacional parteix del coneixement i la seva forma concreta: la tecnologia. Així, la productivitat es generada a partir de l'ús d'aquesta tecnologia per produir nous coneixements i en la renovació constant de la tecnologia que el sitema necessita per seguir funcionant.Incloc un enllaç amb explicació més detallada:http://www.utemvirtual.cl/nodoeducativo/wp-content/uploads/2007/12/articulo_yanes.pdf
Didàctica digital:
Parlem de didàctica digital com del procés d'introducció i consolidació de les noves tecnologies a les aules i els diferents processos d'aprenentatge. Tot i això, cal que diferenciem dos aspectes del concepte (que de fet estan interrelacionats) D'una banda tenim la simple introducció de noves eines de treball: des dels simples processadors de textos, bases de dades, blogs, xats, passant per la fotografia i el video i arribant a les pissarres digitals. Així, en aquest sentit, l'ús d'aquestes eines sense un canvi d'òptica no seria gaire més que un canvi de format, en resum: del llibre a la pantalla.Per tant, tot aquest desplegament tecnològic cal que vagi de bracet d'un canvi de filosofia dels docents per tal que s'interioritzi el fet que no són els dipositaris del coneixement que transmetran de forma estàtica als alumnes (en tant que figura passiva) sinó que, partint des de el paradigma constructivista, facilitem els elements amb el quals els /les alumnes puguin estructurar els seus pensaments i coneixements i desenvolupar -se en una societat en essència dinàmica i canviant.Contràriament es correria els risc que en una mateixa aula topessin un mestre i uns alumnes entre els quals existís una llacuna temporal tan gran que difícilment els segons poguessin aprofitar l'esforç del primer.Tot plegat en un context en el qual el present és més curt i les coses esdevenen passat amb una rapidesa insòlita.
Postmodernitat:
Quan parlem de Postmodernitat fem referència al període que històric i de pensament que segueix a la Modernitat. Mentre que definíem a la Modernitat com aquells processos iniciats amb ls revolucions del segle XVIII i caracteritzats per la creença que la juxtaposició de desenvolupament científic i tecnològic i l'evolució ètica conduiria a la humanitat (a través de les grans idees: liberalisme, socialismes...) a l'assoliment de la felicitat i el benestar. La Postmodernita és la crisi i qüestionament d'aquests conceptes i la seva substitució per un fort relativisme ideològic i la inexistència d'universals en el pensament.
Podem dir que el "naixement" de la Postmodernitat data de l'any 1989 amb la caiguda del mur de Berlín i del bloc de l'est i la imposició del nou ordre mundial unipolar. Processos com la globalització econòmica, el neoliberalisme o la societat de la informació (tots els fenòmens diferents) tenen lloc en el context de la postmodernitat.
Si en voleu saber més podeu llegir a Francis Fukuyama, un dels principals teòric i defensors dels conceptes postmoderns.
Penjo un video en relació a algun dels conceptes, espero que el trobeu interessant!
També penjo un video de The Postal service , no només perquè m'agradin (que m'agraden) sinó perquè crec que representen perfectament l'abast de les noves tecnologies en l'àmbit de la música; en el seu cas un dels dos membres del grup escrivia le lletres de les cançons i les enviava, via correu postal, a l'altre component que hi afegia la composició musical.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
