diumenge, 14 de desembre del 2008
WEBQUEST
Us adjunto l'enllaç per tal que poqueu visitar la webquest sobre "L'Alta edat mitjana a Catalunya". Espero que us agradi. http://www.phpwebquest.org/catala/webquest/soporte_tablon_w.php?id_actividad=2680&id_pagina=1
divendres, 21 de novembre del 2008
UNITAT DIDÀCTICA: DE QUÈ ESTÀ FET?
Us he penjat els 4 videos que treballaríem en la nostra unitat didàctica sobre materials, energia i reciclatge. A la unitat didàctica, entregada en word, podeu trobar la motivació d'aquests recursos.
Espero que us hagin agradat!
Espero que us hagin agradat!
divendres, 7 de novembre del 2008
comentari mapa conceptual
En el mapa conceptual que segueix intentem resumir i assenyalar les claus de la interrelació dels alumnes, el o la mestra i les TAC. D'aquesta manera, i des d'una òptica constructivista, provem de mostrar que la interacció de mestres i alumnes amb l'aplicació de les TAC (en cap cas com a finalitat sinó com a eina de canvi)
Així doncs, i aplicant la teoria de la zona de desenvolupament proximal, la construcció i creació de sentits i significats per part dels alumnes (acompanyats del mestre i de la mà de les TAC) els permetria desenvolupar-se des del nivell real inicial fins al nivell potencial factible de cada nen/a.
Així doncs, i aplicant la teoria de la zona de desenvolupament proximal, la construcció i creació de sentits i significats per part dels alumnes (acompanyats del mestre i de la mà de les TAC) els permetria desenvolupar-se des del nivell real inicial fins al nivell potencial factible de cada nen/a.
dijous, 30 d’octubre del 2008
dilluns, 20 d’octubre del 2008
dissabte, 11 d’octubre del 2008
Bé, he pensat que estaria bé afegir al blog les entrades al glossari que he pogut aportar, allà van:
Capitalisme informacional:
Entenem per capitalisme informacional la nova fase d'aquest tipus de sistema econòmic en el context de la societat de la informació. Entenem per capitalisme (en genèric) aquell sistema de producció, distribució i consum regit pel lliure mercat ajustat segons oferta i demanda i fonamentat en valors hegemònics que han esdevingut gairebé paradigmes com benefici, propietat o creixement.En aquest sentit, seria la productivitat la clau de la reproducció constant del propi sistema que ha passat per diferents fases. En aquests moments superat el capitalisme industrial i la fase que podríem anomenar concurrencial de base internacional, hem assolit la fase que alguns teòrics anomenen monopolísta de base internacional (el procés de globalització)En aquest context el capitalisme informacional parteix del coneixement i la seva forma concreta: la tecnologia. Així, la productivitat es generada a partir de l'ús d'aquesta tecnologia per produir nous coneixements i en la renovació constant de la tecnologia que el sitema necessita per seguir funcionant.Incloc un enllaç amb explicació més detallada:http://www.utemvirtual.cl/nodoeducativo/wp-content/uploads/2007/12/articulo_yanes.pdf
Didàctica digital:
Parlem de didàctica digital com del procés d'introducció i consolidació de les noves tecnologies a les aules i els diferents processos d'aprenentatge. Tot i això, cal que diferenciem dos aspectes del concepte (que de fet estan interrelacionats) D'una banda tenim la simple introducció de noves eines de treball: des dels simples processadors de textos, bases de dades, blogs, xats, passant per la fotografia i el video i arribant a les pissarres digitals. Així, en aquest sentit, l'ús d'aquestes eines sense un canvi d'òptica no seria gaire més que un canvi de format, en resum: del llibre a la pantalla.Per tant, tot aquest desplegament tecnològic cal que vagi de bracet d'un canvi de filosofia dels docents per tal que s'interioritzi el fet que no són els dipositaris del coneixement que transmetran de forma estàtica als alumnes (en tant que figura passiva) sinó que, partint des de el paradigma constructivista, facilitem els elements amb el quals els /les alumnes puguin estructurar els seus pensaments i coneixements i desenvolupar -se en una societat en essència dinàmica i canviant.Contràriament es correria els risc que en una mateixa aula topessin un mestre i uns alumnes entre els quals existís una llacuna temporal tan gran que difícilment els segons poguessin aprofitar l'esforç del primer.Tot plegat en un context en el qual el present és més curt i les coses esdevenen passat amb una rapidesa insòlita.
Postmodernitat:
Quan parlem de Postmodernitat fem referència al període que històric i de pensament que segueix a la Modernitat. Mentre que definíem a la Modernitat com aquells processos iniciats amb ls revolucions del segle XVIII i caracteritzats per la creença que la juxtaposició de desenvolupament científic i tecnològic i l'evolució ètica conduiria a la humanitat (a través de les grans idees: liberalisme, socialismes...) a l'assoliment de la felicitat i el benestar. La Postmodernita és la crisi i qüestionament d'aquests conceptes i la seva substitució per un fort relativisme ideològic i la inexistència d'universals en el pensament.
Podem dir que el "naixement" de la Postmodernitat data de l'any 1989 amb la caiguda del mur de Berlín i del bloc de l'est i la imposició del nou ordre mundial unipolar. Processos com la globalització econòmica, el neoliberalisme o la societat de la informació (tots els fenòmens diferents) tenen lloc en el context de la postmodernitat.
Si en voleu saber més podeu llegir a Francis Fukuyama, un dels principals teòric i defensors dels conceptes postmoderns.
Penjo un video en relació a algun dels conceptes, espero que el trobeu interessant!
També penjo un video de The Postal service , no només perquè m'agradin (que m'agraden) sinó perquè crec que representen perfectament l'abast de les noves tecnologies en l'àmbit de la música; en el seu cas un dels dos membres del grup escrivia le lletres de les cançons i les enviava, via correu postal, a l'altre component que hi afegia la composició musical.
Capitalisme informacional:
Entenem per capitalisme informacional la nova fase d'aquest tipus de sistema econòmic en el context de la societat de la informació. Entenem per capitalisme (en genèric) aquell sistema de producció, distribució i consum regit pel lliure mercat ajustat segons oferta i demanda i fonamentat en valors hegemònics que han esdevingut gairebé paradigmes com benefici, propietat o creixement.En aquest sentit, seria la productivitat la clau de la reproducció constant del propi sistema que ha passat per diferents fases. En aquests moments superat el capitalisme industrial i la fase que podríem anomenar concurrencial de base internacional, hem assolit la fase que alguns teòrics anomenen monopolísta de base internacional (el procés de globalització)En aquest context el capitalisme informacional parteix del coneixement i la seva forma concreta: la tecnologia. Així, la productivitat es generada a partir de l'ús d'aquesta tecnologia per produir nous coneixements i en la renovació constant de la tecnologia que el sitema necessita per seguir funcionant.Incloc un enllaç amb explicació més detallada:http://www.utemvirtual.cl/nodoeducativo/wp-content/uploads/2007/12/articulo_yanes.pdf
Didàctica digital:
Parlem de didàctica digital com del procés d'introducció i consolidació de les noves tecnologies a les aules i els diferents processos d'aprenentatge. Tot i això, cal que diferenciem dos aspectes del concepte (que de fet estan interrelacionats) D'una banda tenim la simple introducció de noves eines de treball: des dels simples processadors de textos, bases de dades, blogs, xats, passant per la fotografia i el video i arribant a les pissarres digitals. Així, en aquest sentit, l'ús d'aquestes eines sense un canvi d'òptica no seria gaire més que un canvi de format, en resum: del llibre a la pantalla.Per tant, tot aquest desplegament tecnològic cal que vagi de bracet d'un canvi de filosofia dels docents per tal que s'interioritzi el fet que no són els dipositaris del coneixement que transmetran de forma estàtica als alumnes (en tant que figura passiva) sinó que, partint des de el paradigma constructivista, facilitem els elements amb el quals els /les alumnes puguin estructurar els seus pensaments i coneixements i desenvolupar -se en una societat en essència dinàmica i canviant.Contràriament es correria els risc que en una mateixa aula topessin un mestre i uns alumnes entre els quals existís una llacuna temporal tan gran que difícilment els segons poguessin aprofitar l'esforç del primer.Tot plegat en un context en el qual el present és més curt i les coses esdevenen passat amb una rapidesa insòlita.
Postmodernitat:
Quan parlem de Postmodernitat fem referència al període que històric i de pensament que segueix a la Modernitat. Mentre que definíem a la Modernitat com aquells processos iniciats amb ls revolucions del segle XVIII i caracteritzats per la creença que la juxtaposició de desenvolupament científic i tecnològic i l'evolució ètica conduiria a la humanitat (a través de les grans idees: liberalisme, socialismes...) a l'assoliment de la felicitat i el benestar. La Postmodernita és la crisi i qüestionament d'aquests conceptes i la seva substitució per un fort relativisme ideològic i la inexistència d'universals en el pensament.
Podem dir que el "naixement" de la Postmodernitat data de l'any 1989 amb la caiguda del mur de Berlín i del bloc de l'est i la imposició del nou ordre mundial unipolar. Processos com la globalització econòmica, el neoliberalisme o la societat de la informació (tots els fenòmens diferents) tenen lloc en el context de la postmodernitat.
Si en voleu saber més podeu llegir a Francis Fukuyama, un dels principals teòric i defensors dels conceptes postmoderns.
Penjo un video en relació a algun dels conceptes, espero que el trobeu interessant!
També penjo un video de The Postal service , no només perquè m'agradin (que m'agraden) sinó perquè crec que representen perfectament l'abast de les noves tecnologies en l'àmbit de la música; en el seu cas un dels dos membres del grup escrivia le lletres de les cançons i les enviava, via correu postal, a l'altre component que hi afegia la composició musical.
diumenge, 28 de setembre del 2008
Tecnoautobiografia
Quan ja tens trenta anyets suposo que no pots començar una tecnoautobiografia sense mencionar aquella ja mítica cançó "video killed the radio start" que almenys en el meu cas va ser la primera (per pobre i simple que sigui) reflexió en relació a la tecnologia que es va apropar a les meves oïdes.
Més enllà d'aquest homenatge musical als 80' com qualsevol nen d'aleshores el meu primer contacte amb el món de la tecnologia (tot i que suposo que la definició de tecnologia deu ser força més ampla) fou aquell , aleshores novedós, artefacte anomenat video. Les bondats del video (quan no s'empassava les cintes) ens permetien fugir de les cuirasses de les programacions televisives i, no menys transcendent, poder clicar el pause i anar a la nevera (o allà on pertoquès) sense perdre el fil de la pel·li en un moment en que la publicitat no era el principal programa de la tele. Tot i aquestes virtuts, també és just recordar que el video i el fenomen social que suposà, etzibà un cop molt dur als cinemes (i a tota la litúrgia que l'envoltava per tots aquells que no som de Barcelona i havíem de fer una bona excursió amb els pares per tal d'anar a veure l'enèsima reposició de Mary Poppins)
De bracet amb el video, recordo el walkman com una segona gran revolució en la meva tecnovida. Aquelles orelleres d'escuma i el trasto que arrosegava (mira que n'aguantaven de cops...) feren possible que per primer cop poguèssim gaudir de la música sense la necessitat de passejar-nos amb un immens radio-cassette per la platja (juro que no ho vaig fer mai) o de discutir amb tota la família a l'hora de triar la banda sonora del cotxe.
Parlant de radio-cassette, qui no recorda els de doble pletina (dos calaixets... pels més joves) amb els quals practicàvem un e-mule rupestre però igual de piratilla.
De la mateixa manera, ningú ja no recorda els treballs fets i entregats a mà per l'escola (no és broma, existien) i la cara d'estupefacció que posàvem quan algú ens deia que tenia ordinador a casa (d'aquells amb fons negre i lletres verdes)
Després d'aquests tòtems de la trajectòria d'algú de més de vint-i-cinc anys les coses han decidit anar molt de pressa: Vem passar pel CD, després els DVD's i múltiples tipus de consola (de les quals me'n vaig perdre bona part) La veritat és que per algú que té el cervell facturat als 80 i que, per tant, gaudia de cert temps per assumir els canvis tecnològics, aquesta rapidesa ha esdevingut un pèl saturadora i de tant en tant sembla conduir-nos al col·lapse mental.
Tanmateix, és indiscutible que per a qualsevol que dediqui o pretengui dedicar la seva vida a l'educació, les noves tecnologies (especialment tot allò que gira entorn d'internet) són un bé de Déu (per dir-ho a l'antiga) així, són incomptables la quantitat de recursos que poden aportar a la classe i la interactivitat que pot generar amb els alumnes. Només per posar un exemple d'allò més bàsic: les facilitats i la quantitat d'informació ràpida i força solvent de wikipèdia a l'hora de resoldre un dubte de qualsevol matèria de Coneixement del Medi és astoradora.
En resum, tot i no ser allò que els anglesos en el context de les aplicacions tecnològiques anomenen un first commer, amb empentes i rodolons intento anar sobrevivint en aquest món que gairebé ha deixat la Revolució industrial al calaix de la prehistòria.
I és en aquest darrer sentit que espero que l'assignatura em permeti no tant sols conèixer processos que fins ara m'he mirat des de la distància sinó que a més els pugui aprofitar i exprimir en la meva tasca diària com a docent.
Finalment, i retornant al que comentava en línies anteriors sobre l'amplitud del terme "Tecnologia", també és astoradora l'evolució en l'àmbit de la biotecnologia. Així, l'esperança de vida del primer món ha pujat de forma sorprenent (pensem que el segle XVIII era d'uns 30 anys i que actualment a Sierra Leone és de 38 anys) En el mateix sentit, també han esdevingut importants els avenços en el camp de la genètica i els debats que es generen al seu voltant: per una banda estem davant la possibilitat de guarir malalties que fins ara ens semblaven una condemna, però per l'altra posen sobre la taula conceptes que ens posen els pèls de punta com l'eugenèsia i, per tant, la mort de la societat liberal (en un sentit polític) Ens podríem preguntar: Anem cap al "Món Feliç" de Huxley? Ja es veurà.
Canviant d'esfera; deia Schumpeter (per l'econonomia) que qualsevol tecnologia tenia tres fases d'introducció (invenció-innovació-difusió) i que totes aquestes tranformacions afectaven la composició de les pròpies estructures socials. I,així, és força cert que la postmodernitat i el neoliberalisme (en el context de la societat de la informació) han modificat la nostra visió clàssica de la societat (filla de la revolució industrial) D'aquesta manera, les classes mitjanes han patit dos processos aparentment contradictoris alhora: en un sentit s'han beneficiat de la màxima extensió de l'estat del benestar (allò que Galbraith anomenava la societat opulenta) conseqüència d'això ha esdevingut una "massa desclassada" Però, en un sentit invers, el flagel neoliberal ha erosionat les bases d'aquest benestar reduint a gran velocitat el ventall de les classes mitjanes i creant un nou tipus de proletariat (aturats, immigrants, estudiants,quart món, deutors...) de les capacitats del qual encara no en podem dir gaire cosa. El temps (i la crisi actual del sistema capitalista) dictaran el camí.
Salut!
Més enllà d'aquest homenatge musical als 80' com qualsevol nen d'aleshores el meu primer contacte amb el món de la tecnologia (tot i que suposo que la definició de tecnologia deu ser força més ampla) fou aquell , aleshores novedós, artefacte anomenat video. Les bondats del video (quan no s'empassava les cintes) ens permetien fugir de les cuirasses de les programacions televisives i, no menys transcendent, poder clicar el pause i anar a la nevera (o allà on pertoquès) sense perdre el fil de la pel·li en un moment en que la publicitat no era el principal programa de la tele. Tot i aquestes virtuts, també és just recordar que el video i el fenomen social que suposà, etzibà un cop molt dur als cinemes (i a tota la litúrgia que l'envoltava per tots aquells que no som de Barcelona i havíem de fer una bona excursió amb els pares per tal d'anar a veure l'enèsima reposició de Mary Poppins)
De bracet amb el video, recordo el walkman com una segona gran revolució en la meva tecnovida. Aquelles orelleres d'escuma i el trasto que arrosegava (mira que n'aguantaven de cops...) feren possible que per primer cop poguèssim gaudir de la música sense la necessitat de passejar-nos amb un immens radio-cassette per la platja (juro que no ho vaig fer mai) o de discutir amb tota la família a l'hora de triar la banda sonora del cotxe.
Parlant de radio-cassette, qui no recorda els de doble pletina (dos calaixets... pels més joves) amb els quals practicàvem un e-mule rupestre però igual de piratilla.
De la mateixa manera, ningú ja no recorda els treballs fets i entregats a mà per l'escola (no és broma, existien) i la cara d'estupefacció que posàvem quan algú ens deia que tenia ordinador a casa (d'aquells amb fons negre i lletres verdes)
Després d'aquests tòtems de la trajectòria d'algú de més de vint-i-cinc anys les coses han decidit anar molt de pressa: Vem passar pel CD, després els DVD's i múltiples tipus de consola (de les quals me'n vaig perdre bona part) La veritat és que per algú que té el cervell facturat als 80 i que, per tant, gaudia de cert temps per assumir els canvis tecnològics, aquesta rapidesa ha esdevingut un pèl saturadora i de tant en tant sembla conduir-nos al col·lapse mental.
Tanmateix, és indiscutible que per a qualsevol que dediqui o pretengui dedicar la seva vida a l'educació, les noves tecnologies (especialment tot allò que gira entorn d'internet) són un bé de Déu (per dir-ho a l'antiga) així, són incomptables la quantitat de recursos que poden aportar a la classe i la interactivitat que pot generar amb els alumnes. Només per posar un exemple d'allò més bàsic: les facilitats i la quantitat d'informació ràpida i força solvent de wikipèdia a l'hora de resoldre un dubte de qualsevol matèria de Coneixement del Medi és astoradora.
En resum, tot i no ser allò que els anglesos en el context de les aplicacions tecnològiques anomenen un first commer, amb empentes i rodolons intento anar sobrevivint en aquest món que gairebé ha deixat la Revolució industrial al calaix de la prehistòria.
I és en aquest darrer sentit que espero que l'assignatura em permeti no tant sols conèixer processos que fins ara m'he mirat des de la distància sinó que a més els pugui aprofitar i exprimir en la meva tasca diària com a docent.
Finalment, i retornant al que comentava en línies anteriors sobre l'amplitud del terme "Tecnologia", també és astoradora l'evolució en l'àmbit de la biotecnologia. Així, l'esperança de vida del primer món ha pujat de forma sorprenent (pensem que el segle XVIII era d'uns 30 anys i que actualment a Sierra Leone és de 38 anys) En el mateix sentit, també han esdevingut importants els avenços en el camp de la genètica i els debats que es generen al seu voltant: per una banda estem davant la possibilitat de guarir malalties que fins ara ens semblaven una condemna, però per l'altra posen sobre la taula conceptes que ens posen els pèls de punta com l'eugenèsia i, per tant, la mort de la societat liberal (en un sentit polític) Ens podríem preguntar: Anem cap al "Món Feliç" de Huxley? Ja es veurà.
Canviant d'esfera; deia Schumpeter (per l'econonomia) que qualsevol tecnologia tenia tres fases d'introducció (invenció-innovació-difusió) i que totes aquestes tranformacions afectaven la composició de les pròpies estructures socials. I,així, és força cert que la postmodernitat i el neoliberalisme (en el context de la societat de la informació) han modificat la nostra visió clàssica de la societat (filla de la revolució industrial) D'aquesta manera, les classes mitjanes han patit dos processos aparentment contradictoris alhora: en un sentit s'han beneficiat de la màxima extensió de l'estat del benestar (allò que Galbraith anomenava la societat opulenta) conseqüència d'això ha esdevingut una "massa desclassada" Però, en un sentit invers, el flagel neoliberal ha erosionat les bases d'aquest benestar reduint a gran velocitat el ventall de les classes mitjanes i creant un nou tipus de proletariat (aturats, immigrants, estudiants,quart món, deutors...) de les capacitats del qual encara no en podem dir gaire cosa. El temps (i la crisi actual del sistema capitalista) dictaran el camí.
Salut!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
