Tecnoautobiografia

Quan ja tens trenta anyets suposo que no pots començar una tecnoautobiografia sense mencionar aquella ja mítica cançó "video killed the radio start" que almenys en el meu cas va ser la primera (per pobre i simple que sigui) reflexió en relació a la tecnologia que es va apropar a les meves oïdes.
Més enllà d'aquest homenatge musical als 80' com qualsevol nen d'aleshores el meu primer contacte amb el món de la tecnologia (tot i que suposo que la definició de tecnologia deu ser força més ampla) fou aquell , aleshores novedós, artefacte anomenat video. Les bondats del video (quan no s'empassava les cintes) ens permetien fugir de les cuirasses de les programacions televisives i, no menys transcendent, poder clicar el pause i anar a la nevera (o allà on pertoquès) sense perdre el fil de la pel·li en un moment en que la publicitat no era el principal programa de la tele. Tot i aquestes virtuts, també és just recordar que el video i el fenomen social que suposà, etzibà un cop molt dur als cinemes (i a tota la litúrgia que l'envoltava per tots aquells que no som de Barcelona i havíem de fer una bona excursió amb els pares per tal d'anar a veure l'enèsima reposició de Mary Poppins)
De bracet amb el video, recordo el walkman com una segona gran revolució en la meva tecnovida. Aquelles orelleres d'escuma i el trasto que arrosegava (mira que n'aguantaven de cops...) feren possible que per primer cop poguèssim gaudir de la música sense la necessitat de passejar-nos amb un immens radio-cassette per la platja (juro que no ho vaig fer mai) o de discutir amb tota la família a l'hora de triar la banda sonora del cotxe.
Parlant de radio-cassette, qui no recorda els de doble pletina (dos calaixets... pels més joves) amb els quals practicàvem un e-mule rupestre però igual de piratilla.
De la mateixa manera, ningú ja no recorda els treballs fets i entregats a mà per l'escola (no és broma, existien) i la cara d'estupefacció que posàvem quan algú ens deia que tenia ordinador a casa (d'aquells amb fons negre i lletres verdes)
Després d'aquests tòtems de la trajectòria d'algú de més de vint-i-cinc anys les coses han decidit anar molt de pressa: Vem passar pel CD, després els DVD's i múltiples tipus de consola (de les quals me'n vaig perdre bona part) La veritat és que per algú que té el cervell facturat als 80 i que, per tant, gaudia de cert temps per assumir els canvis tecnològics, aquesta rapidesa ha esdevingut un pèl saturadora i de tant en tant sembla conduir-nos al col·lapse mental.
Tanmateix, és indiscutible que per a qualsevol que dediqui o pretengui dedicar la seva vida a l'educació, les noves tecnologies (especialment tot allò que gira entorn d'internet) són un bé de Déu (per dir-ho a l'antiga) així, són incomptables la quantitat de recursos que poden aportar a la classe i la interactivitat que pot generar amb els alumnes. Només per posar un exemple d'allò més bàsic: les facilitats i la quantitat d'informació ràpida i força solvent de wikipèdia a l'hora de resoldre un dubte de qualsevol matèria de Coneixement del Medi és astoradora.
En resum, tot i no ser allò que els anglesos en el context de les aplicacions tecnològiques anomenen un first commer, amb empentes i rodolons intento anar sobrevivint en aquest món que gairebé ha deixat la Revolució industrial al calaix de la prehistòria.
I és en aquest darrer sentit que espero que l'assignatura em permeti no tant sols conèixer processos que fins ara m'he mirat des de la distància sinó que a més els pugui aprofitar i exprimir en la meva tasca diària com a docent.
Finalment, i retornant al que comentava en línies anteriors sobre l'amplitud del terme "Tecnologia", també és astoradora l'evolució en l'àmbit de la biotecnologia. Així, l'esperança de vida del primer món ha pujat de forma sorprenent (pensem que el segle XVIII era d'uns 30 anys i que actualment a Sierra Leone és de 38 anys) En el mateix sentit, també han esdevingut importants els avenços en el camp de la genètica i els debats que es generen al seu voltant: per una banda estem davant la possibilitat de guarir malalties que fins ara ens semblaven una condemna, però per l'altra posen sobre la taula conceptes que ens posen els pèls de punta com l'eugenèsia i, per tant, la mort de la societat liberal (en un sentit polític) Ens podríem preguntar: Anem cap al "Món Feliç" de Huxley? Ja es veurà.
Canviant d'esfera; deia Schumpeter (per l'econonomia) que qualsevol tecnologia tenia tres fases d'introducció (invenció-innovació-difusió) i que totes aquestes tranformacions afectaven la composició de les pròpies estructures socials. I,així, és força cert que la postmodernitat i el neoliberalisme (en el context de la societat de la informació) han modificat la nostra visió clàssica de la societat (filla de la revolució industrial) D'aquesta manera, les classes mitjanes han patit dos processos aparentment contradictoris alhora: en un sentit s'han beneficiat de la màxima extensió de l'estat del benestar (allò que Galbraith anomenava la societat opulenta) conseqüència d'això ha esdevingut una "massa desclassada" Però, en un sentit invers, el flagel neoliberal ha erosionat les bases d'aquest benestar reduint a gran velocitat el ventall de les classes mitjanes i creant un nou tipus de proletariat (aturats, immigrants, estudiants,quart món, deutors...) de les capacitats del qual encara no en podem dir gaire cosa. El temps (i la crisi actual del sistema capitalista) dictaran el camí.

Salut!